Probablement, i ho desitjo, entrarem a una escola a impartir allò que denominem vocació: fer de mestre. Ens hi trobarem moltes dificultats, perquè la realitat, de vegades, no és com la treballem a les aules, malgrat que ens hi preparen. Sentir-se insegur és un dels problemes que ens jugarà una mala passada; tenir moltes dificultats per impartir allò que creus que no et suposaia cap esforç de vegades es torna molt complicat; i preguntar-se si realment vals per ser mestre, és la pregunta que de vegades certes situacions barreigen fins arribar a la qüestió. Però davant de tot hem de saber que mai no deixem d'aprendre, i que la metodologia d'un mateix es va perfeccionant al llarg de tota la vida. Per tant, no ens hem d'estancar, si nó que ens ho hem de plantejar com un repte! Em va passar el mateix el dia que vaig començar a treballar al menjador on sóc ara: 15 menuts de tres anys s'em cruspien. Fins que no vaig plantar-me i vaig posicionar-me, no vaig aconseguir el que avui dia, després de dos anys agraeixo tant: Conéixer als meus petits, que hem coneguin, o gaudir tots plegats d'un munt d'activitats i tallers que ens dibuixen el somriure.
Ànims, futurs mestres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario