El model constructivista

El constructivisme té les seves arrels en la filosofia, psicologia, sociologia i educació. El verb construir prové del llatí *struere, que significa ‘arreglar’ o ‘donar estructura’. El principi bàsic d'aquesta teoria prové just del seu significat. La idea central és que l'aprenentatge humà es construeix, que la ment de les persones elabora nous coneixements a partir de la base d'ensenyaments anteriors. L'aprenentatge dels estudiants ha de ser actiu, han de participar en activitats en lloc de romandre de manera passiva observant el que se'ls explica.
El constructivisme difereix amb altres punts de vista, en els quals l'aprenentatge es forja a través del pas d'informació entre persones (mestre-alumne), en aquest cas construir no és l'important, sinó rebre. En el constructivisme l'aprenentatge és actiu, no passiu. Una suposició bàsica és que les persones aprenen quan poden controlar el seu aprenentatge i estan al corrent del control que posseeixen. Aquesta teoria és de l'aprenentatge, no una descripció de com ensenyar. Els alumnes construeixen coneixements per si mateixos. Cadascun individualment construeix significats a mesura que va aprenent.
Les persones no entenen, ni utilitzen de manera immediata la informació que se'ls proporciona. En canvi, l'individu sent la necessitat de «construir» el seu propi coneixement. El coneixement es construeix a través de l'experiència. L'experiència condueix a la creació d'esquemes.
Els esquemes són models mentals que emmagatzemem en les nostres ments. Aquests esquemes van canviant, engrandint-se i tornant-se més sofisticats a través de dos processos complementaris: l'assimilació i l'allotjament (J. *Piaget, 1955).
El constructivisme social té com a premissa que cada funció en el desenvolupament cultural de les persones apareix doblement: primer a nivell social, i més tard a nivell individual; a l'inici, entre un grup de persones (*inter-psicològic) i després dins de si mateix (*intrapsicológico). Això s'aplica tant en l'atenció voluntària, com en la memòria lògica i en la formació dels conceptes. Totes les funcions superiors s'originen amb la relació actual entre els individus (*Vygotsky, 1978).