El model constructivista

El constructivisme té les seves arrels en la filosofia, psicologia, sociologia i educació. El verb construir prové del llatí *struere, que significa ‘arreglar’ o ‘donar estructura’. El principi bàsic d'aquesta teoria prové just del seu significat. La idea central és que l'aprenentatge humà es construeix, que la ment de les persones elabora nous coneixements a partir de la base d'ensenyaments anteriors. L'aprenentatge dels estudiants ha de ser actiu, han de participar en activitats en lloc de romandre de manera passiva observant el que se'ls explica.
El constructivisme difereix amb altres punts de vista, en els quals l'aprenentatge es forja a través del pas d'informació entre persones (mestre-alumne), en aquest cas construir no és l'important, sinó rebre. En el constructivisme l'aprenentatge és actiu, no passiu. Una suposició bàsica és que les persones aprenen quan poden controlar el seu aprenentatge i estan al corrent del control que posseeixen. Aquesta teoria és de l'aprenentatge, no una descripció de com ensenyar. Els alumnes construeixen coneixements per si mateixos. Cadascun individualment construeix significats a mesura que va aprenent.
Les persones no entenen, ni utilitzen de manera immediata la informació que se'ls proporciona. En canvi, l'individu sent la necessitat de «construir» el seu propi coneixement. El coneixement es construeix a través de l'experiència. L'experiència condueix a la creació d'esquemes.
Els esquemes són models mentals que emmagatzemem en les nostres ments. Aquests esquemes van canviant, engrandint-se i tornant-se més sofisticats a través de dos processos complementaris: l'assimilació i l'allotjament (J. *Piaget, 1955).
El constructivisme social té com a premissa que cada funció en el desenvolupament cultural de les persones apareix doblement: primer a nivell social, i més tard a nivell individual; a l'inici, entre un grup de persones (*inter-psicològic) i després dins de si mateix (*intrapsicológico). Això s'aplica tant en l'atenció voluntària, com en la memòria lògica i en la formació dels conceptes. Totes les funcions superiors s'originen amb la relació actual entre els individus (*Vygotsky, 1978).

Perdem mestres!

La secretària general d'Ensenyament de CCOO, Montse Ros, ha assegurat que el seu sindicat té constància d'almenys 400 interins que tenien feina l'any passat i que enguany ja no en tenen, cosa que "contrasta amb les informacions de la consellera" Irene Rigau, que diu que cap mestre ha perdut la feina. També ha posat en dubte que s'hagin cobert el total de les jubilacions, com va dir ahir Rigau.
No obstant això, CCOO adverteix que per assumir els 21.000 alumnes de més d'aquest curs s'haurien d'haver contractat uns 2.000 mestres nous, i que l'increment global de la poblaxció escolar dels últims tres anys (uns 70.000) s'ha assumit amb una "plantilla congelada", quan s'haurien necessitat 5.600 docents més.
També la portaveu d'USTEC, Rosa Canyadell, ha xifrat en uns 2.000 els mestres que farien falta per escolaritzar els 20.000 alumnes més d'aquest curs, però n'hi ha afegit 1.800 més per les jubilacions.

Les escoles es divideixen amb set opcions de vacances pel pont

La campanya de Nadal arrenca la setmana que ve amb un pont de la Constitució i la Puríssima que aquest 2011 esdevé un aqüeducte en tota regla. El trencaclosques de la conciliació es complica encara més aquest any, sobretot per als pares de família. Els més de 4.000 centres educatius catalans s’han acollit a fins a set opcions possibles de lliurança per a la setmana vinent, i han obert un escenari de les vacances escolars més divers que mai arreu del territori, tal com apunta la conselleria d’Ensenyament.

L’opció que més predomina és la de fer pont amb el dia de la Constitució i fer classe dimecres i divendres, però tampoc es pot dir que sigui majoritària arreu. Tot i que el Consell Escolar de Barcelona, per exemple, va recomanar als centres que agafessin el dilluns 5 de desembre com a dia de lliure disposició –i així, fer pont per davant–, no tothom ha seguit el consell.

Freinet

CARACTERISTIQUES DE LA PEDAGOGIA DE FREINET.

Renovadora, activa, popular, natural, oberta, cooperativista, metodològica, anticapitalista. 

Es centra en: la renovació de l'ambient escolar, i en les funcions dels mestres. Objectiu: que els nens aprenguin fent i facin pensant. L'escola que propugna  

Freinet és:

1. Una escola per al poble, per a la classe treballadora.
2. Escola amb interessos populars, amb una democràcia interna i una cultura democràtica i participativa.
3. Sense imposicions externes.
4. Sense domesticació de l'escola capitalista.
5. Sense notes d'obediència.

La "missió principal" de l'escola popular; era ajudar a les potencialitats de cada individu. Freinet pretén que l'escola sigui viva, una continuació de la vida del poble, i del mitjà amb els seus problemes i realitats. Planteja un Procés Educatiu centrat en:

• El nen: "tota pedagogia que no parteix de l'educant és un fracàs, per a ell i per a les seves necessitats i les seves aplicacions mes intimes".

• La labor del professor: "posar a la seva disposició les tècniques més apropiades i els instruments adequats a aquestes tècniques".

• Freinet a l'educació per a l'acció la crida educació amb el treball, un dels principis bàsics de la pedagogia freinetista.
• Per *Freinet el coneixement és: l'acció, l'experiència, l'exercici; la base de la nova pedagogia ha de ser crear l'atmosfera de treball adequada perquè el nen pugui desenvolupar activitats productives i formatives. L'educació pel treball ha de tractar-se d'una educació-jugo, que estigui a l'altura de les necessitats i interessos del nen, si el treball-jugo no pot realitzar-se ha de ser substituït pel joc-treballo. El procés d'aprenentatge es basa en la: observació, experimentació, acció i no en la raó com ho fa la pedagogia tradicional. El paper del mestre és *antiautoritario, col·laborant amb l'alumne en la cerca del coneixement.

Tisores a tot arreu

Segons Mas, les retallades no són el resultat de cap ideologia ni cap doctrina, sinó fruit d'unes normes "que hem de complir si volem continuar formant part d'aquest club".

El president ha fet una crida als ciutadans perquè acceptin que "mai res tornarà a ser com era" i ha afegit que el país està en un moment "d'especial creativitat".

El president ha fet aquestes declaracions en la cloenda de la Jornada Tècnica de Treball sobre el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, que s'ha celebrat aquest dissabte a Sitges (Garraf).

"La inacció és el pitjor dels escenaris"

Mas ha advertit que "res tornarà a ser exactament igual" a com era fa tres o quatre anys, i ha instat els ciutadans a acceptar aquesta realitat "al més aviat possible". Segons el president, "aquest és el camí que cal recórrer per avançar" i ha afegit que "no n'hi ha cap altre de millor perquè la inacció és el pitjor dels escenaris". El president ha apuntat que Catalunya se'n sortirà amb el seu talent i ha descrit el moment que viu el país "d'especial creativitat".

Definició de software i hardware

HARDWARE:
Està formar pels elements físics de l'ordinador, és a dir, tot el que es pot veure i tocar. El hardware e spot classificar de dues maneres:

1. El que es troba a dins de la torre o CPU, i que per tant no podem trobar a simple vista.
2. El que es troba als voltants de la torre o CPU, i que per tant, si que podem veure a simple vista, i que denominem perifèrics.

ex: teclat, memòria ram...


SOFTWARE:
Són les instruccions que l'ordinador necessita per funcionar, no existeixen físicament, o el que és igual, no es poden veure ni tocar. També es classifiquen de dos tipus:

1. Sistemes Operatius: Tenen com a misió que l'ordinador getsioni els seus recursos de forma eficient, a més de permetre la seva comunicació amb l'usuari.
2. Aplicacions: Són programes informàtics que tracten de resoldre necessitats conceretes de l'usuari, com per exemple: escriure, dibuixar, escoltar música...

ex: Office-2003, MS-DOS...

Atenció a la diversitat

La diversitat ho és des de múltiples punts de vista: geogràfic, social, cultural, econòmic, però també per causes familiars, per maneres de ser individuals, ritmes i estils d'aprenentatge, procediments de construcció del propi pensament, i així mateix per les motivacions o la relació que cada nen i nena té envers l'aprenentatge i l'escola en general.

Respectar les diferències i no convertir-les en desigualtats ha d'ésser el propòsit de l'escola, que ha de prendre-les en consideració, i si bé no pot pretendre resoldre problemes de diferències que tenen la seva arrel en les desigualtats de la societat, sí que ha de proposar-se que aquestes desigualtats no siguin un obstacle per al compliment de la seva funció educativa. Cal remarcar que el respecte a les diferències, tot i l'existència de desigualtats, és una font d'enriquiment.

L'escola ha d'ésser integradora i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formació comuna a tots els alumnes que afavoreixi la igualtat d'oportunitats.

Parlar de diversitat a l'escola implica constatar que els nens i les nenes que s'hi agrupen

presenten la mateixa diversitat que trobem a la societat. Els alumnes són diferents entre ells i

aquest ha d'ésser el punt de partida de tota acció educativa.

Els drets de l'educació

ARTICLE 3. DRET A UNA EDUCACIÓ INTEGRAL

Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.

ARTICLE 4. ACCÉS AL SISTEMA EDUCATIU

1. Tothom té dret a accedir en condicions d'igualtat al sistema educatiu. També té dret a l'elecció de centre, en el marc de l'oferta educativa.
2. El Govern ha de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació mitjançant la programació general de l'ensenyament. El Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a l'educació en condicions d'igualtat i el dret a l'elecció de centre, ha de regular un procediment únic d'accés als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.

ARTICLE 5. ENSENYAMENTS OBLIGATORIS I ENSENYAMENTS DECLARATS GRATUÏTS

1. Són ensenyaments obligatoris els compresos en l'educació bàsica, que inclou:
   • a) L'educació primària.
   • b) L'educació secundària obligatòria.
2. Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:
   • a) El segon cicle de l'educació infantil.
   • b) L'educació primària.
   • c) L'educació secundària obligatòria.
   • d) Els programes de qualificació professional inicial.
   • e) La formació professional de grau mitjà.
   
   ARTICLE 6. BEQUES I AJUTS
   
   
   1. El sistema públic de beques per a l'estudi té com a objectiu la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix aquesta Llei, la incentivació de l'estudi.
   2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d'igualtat, al sistema públic de beques per a l'estudi en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments d'adjudicació han de garantir el compliment dels principis de publicitat i de concurrència.
   3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l'accés en condicions d'equitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, han d'oferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la naturalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies. Les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobligatoris de batxillerat i de formació professional.
   4. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a introduir progressivament un sistema d'ajuts general, en les diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en l'ensenyament obligatori per a l'alumnat dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics. S'entén per Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el departament competent en matèria d'educació.
   5. El Departament ha d'oferir ajuts als alumnes d'ensenyaments postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació i treball.
   6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d'activitats educatives fora de l'horari lectiu.
   ARTICLE 7. CONVIVÈNCIA
   
3. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la.
4. Les regles de convivència als centres educatius s'han de basar genèricament en els principis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d'aquesta llei.

ARTICLE 8. DEFINICIÓ, ÀMBIT I MAPA DEL SISTEMA EDUCATIU

1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l'ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament.
2. El mapa escolar és l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu i l'activitat educativa no universitària, i és la base a partir de la qual s'ha d'elaborar la programació a què fa referència l'article 44. La informació que conté el mapa ha d'ésser actualitzada regularment.
3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment d'elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.

Educació com a prioritat.

Milers d'estudiants universitaris i d'ensenyament postobligatori, uns 10.000 segons la Guàrdia Urbana, van protestar ahir a la tarda en la manifestació principal de la jornada de vaga en els centres d'ensenyament superior convocat per la CGT i la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (*Pudup). Després de dos dies de vaga en la sanitat pública de Catalunya, aquest dimecres van ser els professors, personal administratiu, alumnes i treballadors d'universitats catalanes així com els de l'educació secundària els que van protestar.
Aquestes revoltes han estat donades a causa de:
Les aportacions al sistema públic universitari de la Generalitat de Catalunya eren en 2010 de 891 milions d'euros. Per 2011 són de 747 milions, un 16% menys, mentre que de mitjana en altres àrees s'ha retallat el 10%. Com estalviar 144 milions? Per començar, pujant les taxes de matriculació un 7,6%, el màxim permès per l'Estat i imposant un cost un 50% superior si es tracta d'assignatures suspeses abans. A més, l'objectiu és eliminar el 10% dels màsters universitaris aquest curs i un altre 20% el que ve.

Lideratge

Avui ha vingut a fer una ciferència el señor Angel Castiñeira. Ens ha parlat sobre el lideratge a l'escola, i de com el pes de no tan sols l'escola, també de totes les institucions que la rodegen. De vegades, aquesta pressió desborda i fa que moltes vegades les coses no rutllin del tot be. I no tan sols això, el que més m'ha cridat l'atenció és el fet de que moltes vegades, ser director implica deixar les funcions del mestre, i quan tornes a exercir, d'alguna manera, has perdut aquella pràctica que et caracteritzava en la metodologia de les explicacions o amb el tracte amb els infants. Encara que, el lideratge implica no tan sols una gestió de tot del que disposes, sinó també crear somnis, una il·lusió en la qual tots amb ajuda del líder poguem realitzar-lo. Com a paralel·lisme amb el mestre, un líder ha de ser capaç de guiar el seu "ramat" i ser capaç de motivar amb la realització d'allò que es desitja. A part de líder, un mestre/director és psicòleg, vetllador  sobretot, recolzador.
Aquesta setmana ha estat molt gratificant, perquè més enllà dels aprenentatges hi ha una part emocional molt gran.

Lúltim dia!

Bueno, avui ha estat l'últim dia que he estat a l'escola Mare de Déu de Montserrat. Tan sols han estat dos dies, però m'emporto una experiència molt bona juntament amb tot d'aprenentatges. Observar de ben a prop un mestre és una tasca en la que descobreixes tantes coses que normalment passes per alt! Tenir tots els nens atents sense despistar-se, saber crear un bon clima a la classe, ser autoritari a la vegada que un mestre proper... I sobretot, estar per tothom de manera equitativa. La meteodologia en l'aprenentatge m'ha agradat molt, ja que estaven carregats de paciència, amb un caràcter molt dinàmic. La relació entre els professors sembla ser molt bona, i sempre hi ha un lloc per l'humor.
M'ha fet una mica de llàstima haver de deixar l'escola, m'hauria agradat passar-hi més temps.
Ah, i sobretot a la meva padrina, que a part de passar uns dies super pedagògics, hem anat més enllà i hem fet una bona amistat.

1r dia davant d'una aula

Avui ha estat un dia molt emocionant. M'he aixecat d'hora per poder agafar el tren que em portés cap a Malgrat de Mar, a temps de veure els primers nens arribar a l'escola Máre de Déu de Montserrat. A l'escola s'hi pot veure reflexat el pas del temps, i el tipus d'instal·lacions que hi havia fa 75 anys. Fins i tot s'hi podia apreciar dues entrades principals amb un cartell on hi deia clarament "NENS" i "NENES". Malgrat que  les característiques superficials ens feien pensar que potser estavem a l'escola antiga, d'antic, només té l'estrucutra de l'edifici. Un cop dins s'hi pot respirar un aire innovador, respectuós de la mateixa manera que religiós, però abundant amb les diferents metodologies d'aprenentatge modernes.  Com enganyen les aparences!
Els nens m'han rebut amb un caliu dolç,  amb curiositat per saber què faria de nou a l'aula i amb ganes de passar un bon dia. A la classe de llengua castellana, hem consolidat l'accentuació, i a classe de matemàtiques hem pogut exercitaar amb jocs molt divertits les taules de multiplicar. A l'hora d'anglès, hem descobert tot un munt d'àpats alhora que conversavem entre nosaltres (en anglès) sobre què dinariem més tard. Després de dinar, hem fet plàstica: ens anavem passant els trossos de cartolines per fer un mossaic col·lectiu! Ha estat un dia molt emocionant.

EL que més m'ha agradat d'avui, és que tant la meva padrina com tot el professorat s'han mostrat molt sol·lícits amb mi, i m'han deixat actuar una mica com a  mestre.  El que en principi pensava que seria un dia d'observacions, s'ha convertit en pràctica.
Espereme que demà prometi tant com avui!

Inexperiència

D'aqui quatre anys, després de molts esforços, moltes nits sense dormir i nervis, haurem acabat la carrera.

Probablement, i ho desitjo,  entrarem a una escola a impartir allò que denominem vocació: fer de mestre. Ens hi trobarem moltes dificultats, perquè la realitat, de vegades, no és com la treballem a les aules, malgrat que ens hi preparen. Sentir-se insegur és un dels problemes que ens jugarà una mala passada; tenir moltes dificultats per impartir allò que creus que no et suposaia cap esforç de vegades es torna molt complicat; i preguntar-se si realment vals per ser mestre, és la pregunta que de vegades certes situacions  barreigen fins arribar a la qüestió. Però davant de tot hem de saber que mai no deixem d'aprendre, i que la metodologia d'un mateix es va perfeccionant al llarg de tota la vida. Per tant, no ens hem d'estancar, si nó que ens ho hem de plantejar com un repte! Em va passar el mateix el dia que vaig començar a treballar al menjador on sóc ara: 15 menuts de tres anys s'em cruspien. Fins que no vaig plantar-me i vaig posicionar-me, no vaig aconseguir el que avui dia, després de dos anys agraeixo tant: Conéixer als meus petits, que hem coneguin, o gaudir tots plegats d'un munt d'activitats i tallers que ens dibuixen el somriure.

Ànims, futurs mestres.

Pòsters

Ventatges:

• L'audiència pot analitzar el pòster tant de temps com dessitgi.
• Permet establir un contacte directe amb els autors.
• La representació gràfica permet entendre millor els continguts que l'autor vol mostrar
• És més fàcil de recordar el que es plasma

Inconvenients:

• El receptor ha de fer l'esforç d'apropar-se al pòster per entendre'l i observar-lo.
• En congressos, el temps en el qual el pòster està exposat és limitat.
• El lloc on a vegades es col·loca el pòster representa un esforç per als espectadors i difícil d'observar

Paradigmes, ús del software educatiu

Es poden classificar de 4 maneres:

1. Instructiu: Són aquells que reforcen continguts i a la vegada es repassa allò que s'ha donat a classes. 
2. Conjectual: Avtiva el pensament lateral. Són aquells que serveixen per resoldre problemes, potencien la imaginació i la creativitat, és a dir, ajuden a pensar. Ex: Brain Trainning.
3. Revelatori: Ús del programari educatiu. El nen explora per si sol el programa i a la vegada, se li van revelant altres aprenentatges. Navegant, per exemple, en la mesura que explores vas cercant altres llocs i vas aprenen allò que et vas trobant i et semblainteressant.
4. Emancipatori: Permet expressar-te i desenvolupar les teves capacitats. Ex: word, powerpoint, blog...

Tots els programes treballen una d'aquestes capacitats, però sempre tenen un camp d'influència a les altres capacitats.

El fin.

Curioso el tema de la muerte. Misterioso, acogedor, tabú... diferentes matices para distintas personas, pero al fin y al cabo, todos coincidiremos en que nos tocará a todos, y que de ella no se escapa. Soledad, desesperanza, agonía... Muchas sensaciones son las que sentimos cuando nos pronuncian esa palabra, o experimentamos su huella marcada en alguien que se llevó... Me encantaria hacerle frente, y pedirle explicaciones de muchas cosas! Preguntarle, por qué se lleva a la gente equivocada, qué dichoso motivo tiene para seleccionar y llevarse personas que aún han de hacer mucho en este mundo... Por qué hace daño, a los que deja aqui. La odio. Me repugna. El dia que venga por mi, ajustaré cuentas con ella. Me quitó aquello que yo más amaba y amdiraba en este mundo, se llevó a la persona que más merecia permanecer en este mundo, se la llevó a ella, y junto a ella, mi aliento. Por su culpa agonizo en las noches, por su culpa no vivo tranquila, por su culpa no me siento realizada con nada de lo que hago, por ella y solo por ella, que estoy muerta en vida. Me encantaría proponerle un trato: se lo doy todo, a cambio de ella. Sería capaz hasta de hacer un trato con el mismisimo diablo por volver a abrazarla y decirle que la quiero, que es mi ejemplo a seguir, la luz que ilumina mi camino, el viento que me acaricia el pelo, el rocío de mis madrugadas... Maldita seas muerte, maldita seas mil veces...
Pero, hay algo que jamás podras arrebatarme, hay algo que ni siquiera tu poder sobrenatural puede alcanzar ni editar: mis sueños. Nunca podrás penetrar en ellos, ni en las conversaciones que tengo con ella en mis sueños. No podrás interceder en los abrazos que nos damos al despedirnos antes de que despierte, ni en los recuerdos que reproduzco una y otra vez en mi inconsciente adormecido; no podrás nunca JAMÁS arrebatarme la sonrisa que me dedica cada vez que nos reencontramos en ese maravilloso mundo, en un lugar tan puro al que no estas invitada, un lugar en el que tu poder es inferior al de mi amor por verla de nuevo.

La casa del nen.

Aquest va ser el primer nom que li va posar Montessori a la primera ecsola que va crear. Un nom força ideal per introduïr al nen en un lloc nou, fen-lo sentir, ja des de bon principi amb aquest nom, en un lloc semblant al de casa. Un lloc fet per al nen, on tingui les seves coses a l'avast, que hi pugui accedir amb llibertat, que adquireixi autonomia amb exercixis d'auto-aprenentatge i auto-correció, etc. Massa vegades, les coses estan fetes per als adults, i aquests, (m'incloc) solen pensar que som qui donarem resposta a tot, de vegades tenim massa poca concepció del potencial que pot arribar a tenir un nen. Però la senyora Montessori m'haurà de disculpar: estic d'acord amb totes les característiques que he epxlicat anteriorment, però... De vegades, els nanos necessiten una pauta, i una figura a seguir. No tots els infants poden assolir uns determinats objectius amb una sola pràctica. Hi ha nens, que tots sols poden arribar a descobrir i aprendre-ho tot ells sols; però d'altres necessiten una figura que els guiï i els situi en determinades circumstàncies. 

Pensant-ho d'aquesta manera, els mestres hauriem de ser tan flexibles en qüestions metodològiques, com els xiclets que mengen els nostres infants.