Nadal.

És època per comprar regals, reunir la familia i fins i tot permetre's algun capritx. També és època per recordar, bons i no tans bons moments, i fer una petita reflexió sobre el transcurs de l'anys.
Per algunes persones són dies de motivació, sorpresa i felicitats, per d'altres tan de bo passin ben aviat aquestes dates. Si fas la comparativa, d'anys enrere, pot adonar-te de les coses que han guanyat i de les que has perdut, i de vegades més val no pensar-hi gaire.
De petita m'encantava alçar l'arbre i decorar-lo amb farlapes i llaços de diferents colors, prémer el botó que donava pas a les melodíes nadalenques i als llumets intermitents que decoraven el meu balcó, treure el pare Noel ballarí i posar l'angelet al capdamunt del nen Jesús, vetllat pels seus pares. Cada anys, trobavem una estrella més gran i més maca per posar dalt de l'arbre, i passejar pel mercat de sta Llúcia per aconseguir noves figuretes pel pessebre era tot un repte. Arribar a casa després d'una jornada escolar i veure com la meva estimada àvia m'esperava amb una tassa de xocolata desfeta, i tot de turrons d'ametlles i bombons de coco que m'havia comprat. Des de que ella ja no hi és, el Nadal ha passat a ser una època trsita i sense gaire consistència. L'arbre segueix al prestatge on el va deixar, les figuretes s'omplen de pols a la capsa de les golfes, les estrelles ja s'han trencat de no desar-les amb il·lusió, i la xocolata desfeta no té el mateix sabor des de que no la cuina ella...
Com m'agradaria demanar als reis i a l'esperit nadalenc, una sola nit de Nadal gaudint d ela seva companyia.
Bon nadal allà on siguis.
Et trobem molt a faltar...