Milani

A l’escola els nens van caminant, antigament no era tant. Però amb l’aparició del ciclomotor les coses es van facilitar. El mestre milani recordava que el ciclomotor no era un juguet, era un transport, i si algun dia el mestre els pillava fen carreres anant a l’escola els renyava.

Encara que en el fons no tenia tant e prestigi, l’escola demanava molt de nivell, eren molt exigents.

Al principi a l’escola no anaven molts alumnes ja que estava en una població molt allunyada i casi inhabitada, però poc a poc cada cop i anaven mes alumnes ja que don milani anava a totes les famílies que arribaven a la població i els convencia de que l’escola era la millor idea.

A més a més aquest nombre d’alumnes anava augmentant ja que a molts nois els suspenien en les altres escoles, i en canvi en la seva ningú fracassava, tothom era apte per l’aprenentatge de milani, i obtenien molts bons resultats després en els exàmens oficials.

L’escola barbiana, era una segona opurtinitat, per aquelles persones que no passsaven els examens a les escoles publiques i que volien seguir treballan doncs alla tenia una oportunitat per ser algu a la vida.

El que deia milani, era que no per que els seus alumnes fossin fills d’obrers o pagesos tinguessin que ser-ho ells també ni molt menys, sinó que els nois tenien que posar-se límits, tenien que voler ser alguna cosa.

Podem dir que Barbiana és una escola no molt reconeguda, però amb molt bon nivell, i no ensenya d’una manera tradicional com la majoria d’escoles del moment, sinó que era un escola que dotava als seus alumnes de llibertat, on els nois eren tractats com adults amb tant sols 11 anys. 

L’objectiu de l’escola de barbiana, és que finalment els seus alumnes arribessin a ser més grans i més savis que l’escola, i que en un futur dia ells es riguessin de l’escola dient: “ que vella i que poc sabia que ets”, aquest era l’objectiu de barbiana.

Quan va arribar la malaltia del professor, el que va fer ell, va ser demanar-li als seus alumnes que busquessin el nom de la seva malaltia en el diccionari, i d’aquesta manera preparar-los per a la seva mort.

Un cop va arribar la seva mort, ell va dir que no volia que l’escola seguis, volia que, com a ell, li arribés el seu final. Que amb la seva mort, també moris l’escola, i que amb la seva mort moris un projecte.  Un cop va tancar l’escola, la població va anant quedant deshabitada.

Però el més important és que no va morir, sinó que sempre quedarà en el interior de centenars d’infants que van passar per aquella escola.

Un cop l’escola va tancar, molts dels seus alumnes van voler seguir els seus estudis en altres escoles e institucions, però molts d’ells no van tenir sort, encara que si es van preparar, molts d’ells no van trobar feina del que volien ser, però igualment, van ser figures destacables de la història de l’educació de la època.

Molts dels alumnes de Barbiana, van ser grans veus de manifestacions i de crides del poble en contra del govern, van ser persones que es revolucionaven, persones que no tenien por de dir la seva, que no tenien por de dir la veritat, persones sense por.