Milani

A l’escola els nens van caminant, antigament no era tant. Però amb l’aparició del ciclomotor les coses es van facilitar. El mestre milani recordava que el ciclomotor no era un juguet, era un transport, i si algun dia el mestre els pillava fen carreres anant a l’escola els renyava.

Encara que en el fons no tenia tant e prestigi, l’escola demanava molt de nivell, eren molt exigents.

Al principi a l’escola no anaven molts alumnes ja que estava en una població molt allunyada i casi inhabitada, però poc a poc cada cop i anaven mes alumnes ja que don milani anava a totes les famílies que arribaven a la població i els convencia de que l’escola era la millor idea.

A més a més aquest nombre d’alumnes anava augmentant ja que a molts nois els suspenien en les altres escoles, i en canvi en la seva ningú fracassava, tothom era apte per l’aprenentatge de milani, i obtenien molts bons resultats després en els exàmens oficials.

L’escola barbiana, era una segona opurtinitat, per aquelles persones que no passsaven els examens a les escoles publiques i que volien seguir treballan doncs alla tenia una oportunitat per ser algu a la vida.

El que deia milani, era que no per que els seus alumnes fossin fills d’obrers o pagesos tinguessin que ser-ho ells també ni molt menys, sinó que els nois tenien que posar-se límits, tenien que voler ser alguna cosa.

Podem dir que Barbiana és una escola no molt reconeguda, però amb molt bon nivell, i no ensenya d’una manera tradicional com la majoria d’escoles del moment, sinó que era un escola que dotava als seus alumnes de llibertat, on els nois eren tractats com adults amb tant sols 11 anys. 

L’objectiu de l’escola de barbiana, és que finalment els seus alumnes arribessin a ser més grans i més savis que l’escola, i que en un futur dia ells es riguessin de l’escola dient: “ que vella i que poc sabia que ets”, aquest era l’objectiu de barbiana.

Quan va arribar la malaltia del professor, el que va fer ell, va ser demanar-li als seus alumnes que busquessin el nom de la seva malaltia en el diccionari, i d’aquesta manera preparar-los per a la seva mort.

Un cop va arribar la seva mort, ell va dir que no volia que l’escola seguis, volia que, com a ell, li arribés el seu final. Que amb la seva mort, també moris l’escola, i que amb la seva mort moris un projecte.  Un cop va tancar l’escola, la població va anant quedant deshabitada.

Però el més important és que no va morir, sinó que sempre quedarà en el interior de centenars d’infants que van passar per aquella escola.

Un cop l’escola va tancar, molts dels seus alumnes van voler seguir els seus estudis en altres escoles e institucions, però molts d’ells no van tenir sort, encara que si es van preparar, molts d’ells no van trobar feina del que volien ser, però igualment, van ser figures destacables de la història de l’educació de la època.

Molts dels alumnes de Barbiana, van ser grans veus de manifestacions i de crides del poble en contra del govern, van ser persones que es revolucionaven, persones que no tenien por de dir la seva, que no tenien por de dir la veritat, persones sense por.

Escola Inclusiva

A l'educació inclusiva es porta a la pràctica en la institució escolar i, és el docent el que dia a dia, al costat del grup d'alumnes, la construeix. És intenció d'aquesta proposta indagar sobre la incidència de la formació dels docents en la concreció d'una escola inclusiva. Així mateix s'analitza el *desfasaje que s'adverteix entre les idees, les pràctiques i la responsabilitat, de cadascun dels actors de l'acte educatiu.

El fet de poder valorar les diferents possibilitats, de tots i cadascun dels alumnes, com a promotores d'instàncies d'aprenentatges, pot fer-nos pensar en una escola que treballi per a la igualtat de possibilitats dels alumnes amb i sense discapacitat en considerar-los com a subjectes de dret.

Des de la formació del rol docent cal tenir en compte els estils d'aprenentatges dels docents el seu estil d'ensenyament i la interrelació de tots dos a l'hora d'actuar el rol doncs, creiem, seran aquests els que contribuiran a la percepció d'una millor qualitat de vida dels alumnes i a promoure processos d'integració pedagògica i social.

Mercapeix (SAE)

Juntament amb Mercabarna, es troba el Mercapeix, un majorista distribuidor de peix i marisc arreu d'espanya.

En arribar estavem esperant 2 monitors al Mercapeix, un edifici amb sales interactives especialment preparades per l'acolliment de les escoles.

Vam entrar i van començar a explicar, en una sala súper ben equipada els diferents tipus de peixos que hi ha: peixos, moluscos, crustacis juntament amb el seu habitat. La sala estava decorada com si fos el fons marí.

Després de l'explicació hi havien una sèria de jocs per veure si s'havien assolit els coneixements.

En la sala número 2 hi havia una peixeteria (de plàstic) on els nens podien comprar i simular un mercat. Una balaçna enorme on es donava el pes dels nens en peixos: 1 nen, per exemple, en Marc, equivalia a un lluç, una tonyina i una capsa de gambes. També van fer experiments amb peixos mort per veure com eren per dins i com funcionaven.

Aquesta sortida val la pena des de tots els sentits: les activitats molt dinàmiques i treballades, adient pels nens en aquest cas de 3r, i un material educatiu molt bo.

Del mar a casa nostre: la cuina

El fons marí

1. Tipus de peixos i el seu habitat.
2. La pesca i el tipus de pesca ( amb videos, jocs, i eines reals: vaixells, el port, la llotja...
3. Mercat a l'engròs, majoristes i minoristes.
4. Visita amb els nens a les piscines amb diferents crustacis vius. Van explicar que cada peix necessita una temperatura del mar diferent segons d'on vé. Van poder agafr bous de mar, cabres de mar, llagostes i llamàntols vius.

Després, en un altre espai preparat, els cuiners de Mercapeix van prepara diferents tipus de peix cuinats perquè els nens tastéssin els diferents tipus de peix que podem trobar. Al final de la sortida es va fer una activitat de repàs i els nanos van tornar contents cap a casa.

Valoració:

Trobo que és un lloc molt adient, on es pot experimentar de manera molt dinàmica i divertida diferents assignatures com ara el medi, les ciències socials i familiaritzar als infants amb el medi que els envolta.

Preu de la sortida: 2€/nen.

Nadal.

És època per comprar regals, reunir la familia i fins i tot permetre's algun capritx. També és època per recordar, bons i no tans bons moments, i fer una petita reflexió sobre el transcurs de l'anys.
Per algunes persones són dies de motivació, sorpresa i felicitats, per d'altres tan de bo passin ben aviat aquestes dates. Si fas la comparativa, d'anys enrere, pot adonar-te de les coses que han guanyat i de les que has perdut, i de vegades més val no pensar-hi gaire.
De petita m'encantava alçar l'arbre i decorar-lo amb farlapes i llaços de diferents colors, prémer el botó que donava pas a les melodíes nadalenques i als llumets intermitents que decoraven el meu balcó, treure el pare Noel ballarí i posar l'angelet al capdamunt del nen Jesús, vetllat pels seus pares. Cada anys, trobavem una estrella més gran i més maca per posar dalt de l'arbre, i passejar pel mercat de sta Llúcia per aconseguir noves figuretes pel pessebre era tot un repte. Arribar a casa després d'una jornada escolar i veure com la meva estimada àvia m'esperava amb una tassa de xocolata desfeta, i tot de turrons d'ametlles i bombons de coco que m'havia comprat. Des de que ella ja no hi és, el Nadal ha passat a ser una època trsita i sense gaire consistència. L'arbre segueix al prestatge on el va deixar, les figuretes s'omplen de pols a la capsa de les golfes, les estrelles ja s'han trencat de no desar-les amb il·lusió, i la xocolata desfeta no té el mateix sabor des de que no la cuina ella...
Com m'agradaria demanar als reis i a l'esperit nadalenc, una sola nit de Nadal gaudint d ela seva companyia.
Bon nadal allà on siguis.
Et trobem molt a faltar...

Nou reactor nuclear

Bill Gates, el co-fundador de Microsoft, té un nou projecte entre mans. El multimilionari està negociant i discutint amb Xina el desenvolupament d'un nou reactor nuclear. TerraPower, companyia fundada per Bill Gates, s'està encarregant de la creació del nou reactor, el qual, gràcies a la seva tecnologia, usarà urani empobrit. En usar aquest tipus d'urani, els reactors produiran menor quantitat residus nuclears.

D'aquesta forma, els reactors serien més segurs del que són avui dia. De fet, s'espera que no es necessiti personal humà a l'àrea de seguretat, la qual cosa no em sembla del tot una bona idea ja que les màquines també poden fallar. Ara com ara no sabem en quin moment es començarà la construcció dels reactors, però és bé veure que la fundació Gates té projectes per tractar de millorar el món.

Expedientats els pares de la nena del "burka" per abandonament escolar.

Chadia, de 15 anys, va abandonar el passat curs els seus estudis en l'institut *Rusadir de Melilla perquè no li van permetre acudir vestida amb el seu *burka negre i guants fins al colze. Va prometre que tornaria al col·legi i que es matricularia aquest curs, però no ho ha fet. La Fiscalia de Menors d'aquesta ciutat acaba d'iniciar un expedient contra els seus pares per abandó escolar, segons asseguren fonts judicials.

La llei estableix multes i penes de presó de tres a sis mesos per als casos d'incompliment dels deures dels pares, entre els quals destaca l'educació dels seus fills i l'obligació de portar-los al col·legi. L'escolarització és obligatòria fins als 16 anys. El cas es Chadia estaria en aquest supòsit i fonts judicials assenyalen que a Melilla ja hi ha diverses sentències condemnatòries. Mimón, de 42 anys, la mare de la nena del burka, va recolzar a la seva filla en la seva decisió de no tornar a les aules.
La Policia Local que dirigeix José Jurado va comprovar que Chadia no està escolaritzada en cap centre de Melilla i ha informat del cas a la responsable de la Fiscalia de Menors, que ha iniciat l'expedient per abandó escolar contra els pares de la menor. És el primer cas d'una nena que pretén estudiar amb burka a Espanya, que no pot accedir al col·legi i que renuncia a la seva educació per seguir vestint la peça amb la qual es cobreixen la majoria de les dones a Afganistan.

Whatsapp

Ès un programari que serveix per enviar missatges instantanis per telèfon via internet. També es poden enviar fitxers amb imatges, so o video; es poden enviar missatges en grup, avisa quan cada persona llegeix el missatge, i si hom vol pot indicar als altres el lloc exacte on es troba a cada moment.
Es diferència dels SMS (missatges curts que només contenen text) i els MMS (missatges multimèdia), els whatsapp s'envien per la xarxa d'internet, i no la telefònica, per això són gratuits (com poden ser-ho, els emails i altres aplicacions de missatgeria instantània i de xat per internet) si el telèfon està connectat a internet i aquesta connexió és gratuita o de tarifa plana (es paga una quantitat fixa, que no augmenta amb el nombre de connexions ni la durada d'aquestes).
La companyia Whatsapp va ser fundada per un ex-treballador de Yahoo. El programari té versions per a les principals plataformes de telefonia mòbil amb internet, com Android, BlackBerry, iOS (sistema d'Apple). Per a aquestes dues darreres el servei és gratuit. A Espanya en 2011 ha estat usat per 1.340.000 persones aproximadament

Els sindicats de la funció pública no preveuen acord aquest divendres si el Govern no "canvia d'actitud"

Una setmana després es reprenen les negociacions però els sindicats es mantenen escèptics. En part, perquè la reunió avança, de nou, sense dades concretes sobre la taula. "No ens faciliten cap dada important, sembla que vulguin anar al dictat", ha afegit Casas. "Això no és negociar", ha afegit abans d'entrar en la quarta reunió de la mesa de negociació de la funció pública, a Via Laietana.
El portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Luis Blanco, ha insistit que "sense" les xifres en la reducció de plantilla d'interins no es pot "negociar a fons". Per tot plegat creuen que poder arribar a un acord depèn "de la flexibilitat del govern", ha precisat Pujol.
Els sindicats es reuneixen amb representants del Govern català després que la setmana passada l'administració suspengués les negociacions perquè la concentració de treballadors al centre penitenciari de la Model suposava un perill per la seguretat dels interns.

Gran debat!

Avui dia 5 de desembre, el grup de les TIC hem tingut el debat:
Poden les Tic fer desaparèixer la figura del mestre i de l'escola tal i com les coneixem?

Hi han hagut preguntes de tot tipus, sobre llibres digitals, obsolència programada, metodologia, patologies desenvolupades per culpa de les TIC, antiguitat de la figura del mestre.... Però des de el respecte i la capacitat de raonament de totes dues bandes hem aconseguit fer un debat respectuós i emocionant.
Han posat el llistó ben alt, tot s'ha de dir, i mutuament ens hem aportat idees que potser la postura de cadascún dels grups passava per alt. Penso que tots hem treballat molt bé, i que potser allò tan miserable com una postura sobre el si o el no que ens separava en dues hores de debat, ens ha unit com a grup i com a futurs súper professors capaços de treballar conjuntament amb les TIC. Junts, fem força.

Felicitats als "contrincants"! Però, si puc fer una última tirada...  Més val que les TIC no evolucionin massa no sigui cas que ens quedem tots a l'atur ¬¬