Sempre m'he considerat una persona molt extrovertida i amb força falicitat per a la comunicació amb els altres. Mai m'ha suposat un gran efsorç haver de fer presentacions, o explicar davant de molta gent alguna cosa. Per dir-ho d'alguna manera, el que per a algunes persones suposa una calvàrie, per mi suposa estar a la "meva salsa".
Avui m'he sorprès. A la classe de psicologia, m'ha tocat epxlicar juntament amb el meu grup, una de les lectures del temari: Els vincles afectius. Estava tot molt ben preparat, assejat, i consolidat, només havia de sortir, fer la meva explicació i tornar a seure tan tranquil·lament com sempre he fet. Mare meva, quin tip de riure que m'he fet quan he arribat a casa! Per la meva sorpresa, he sortit al mig de la classe temblorosa com si fos un flam, i aquesta "labia" que sempre he tingut, s'ha quedat en una pausa silenciosa i una mica incòmode. M'he quedat en blanc!!! M'he entravancat força, he llegit massa, i potser si la policia m'hagués escoltat m'hagués multat per excés de velocitat!
He tornat a la meva cadira una mica confosa, pensant: - On t'has deixat a la Judith? Nervis, heu tingut 19 anys per aparèixer i justament avui m'heu fet la mala passada?- No m'ho he près malament, al contrari; m'ha servit per adonar-me que haig d'aprendre molt, i el que sempre m'ha semblat fàcil ara es torna un repte, una motivació! Més que desilusionar-me, m'ha fet treure aquella rialleta que tots tenim, i que moltes vegades ho associem amb una frase semblant a aquesta: - Si? pues ara veuràs!-
Per tant, a posar-se les piles i a menjar-se totes les dificultats que es posin al davant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario